Huix ha entrat a Lleida l’any 1935. Ambient diferent. Temps difícils. Però Huix es posa a la feina tot seguit: visita pastoral a les parròquies, atenció als sacerdots, i tots els aspectes de la pastoral... Les circumstàncies adverses no són obstacle, són un reclam per al treball. També ens parla avui.
Beatificacions


I Huix ens parla d’una “potència espiritual” irresistible. Per això es deia: “És impossible conèixer el Pare Huix i no estimar-lo”. Les anècdotes que hi trobareu en són només una prova, un exemple.

Salvi Huix Miralpeix va veure clar que els joves eren el futur de l’Església. I s’hi llançà. El marc d’aquesta pastoral foren les Congregacions Marianes. Tota la vida dels joves: la família, l’esbarjo, el treball, l’estudi, l’amistat... trobà en el Pare Huix un orientador, un amic.

Salvi Huix Miralpeix ha entrat al seminari de Vic. Ens parla d’una vida d’esforç, de fidelitat.. És així com “es fan” els sants. Col·laborant amb la gràcia de Déu... va estudiar, obeí, pregà... i així es santificà. Una lliçó per avui i per a tots.

La personalitat de Salvi Huix no podia, per més que ell volgués, amagar-se. L’Església hi va veure la persona idònia per elegir-lo Bisbe d’Eivissa. Vic el va plorar, Eivissa s’entusiasmà. Foren 7 anys de Pastor de la Diòcesi. Tot parla: paraules i obres, obertura a tothom, caritat tendra... un Bon Pastor.

Huix, encara mossèn, fou també professor d’Ascètica i Mística, al Seminari de Vic. Tingué ocasió de trametre als alumnes el pensament de l’Església i la seva pròpia experiència personal. Per això el “professor” es convertí aviat en director i “confessor”. Els joves intueixen qui els estima.

Salvi Huix Miralpeix porta ja quatre anys de sacerdot. Coneix i venera l’Oratori de sant Felip Neri a Vic, els anomenats “Felipons”. El jove Huix hi demana l’ingrés. L’Oratori fou per a ell el trempolí d’una vida espiritual profunda i una apassionada pastoral. Ens parla d’una entrega total al Crist.

El segle XX és conegut com el Segle dels Màrtirs. Hi ha hagut més màrtirs cristians en els darrers cent anys que en els anteriors dinou segles.