El germà Guzmán era una persona de grans qualitats. A elles afegia un cor bondadós. Els alumnes veien en ell a un professor, enginyós i ocurrent, les seves matèries eren seguides amb interès. En el germà Guzmán es va poder admirar el seu amor a Jesucrist en la creu i en el *Sagrario i la seva devoció a la Santíssima Verge.
Beatificacions


L'oració en ell era fruit d'una convicció íntima, forjada en l'assídua lectura espiritual que alimentava diàriament amb els exercicis propis del seu estat, seguits amb gran fidelitat. Resava amb veritable unció i pietat, amb pausada expressió, i visitava amb freqüència al Santíssim, pràctica que aconsellava als seus professors i als seus alumnes.

El germà Crisanto ens animava, resava amb nosaltres, ens encoratjava a confiar en Déu i en Maria i a superar la prova. A tots ens va lliurar una estampa amb una dedicatòria, segons les disposicions de qui la rebia. «Ànim!, ens va dir cert dia en acomiadar-se, jo no us abandonaré mentre quedi un solament de vosaltres, encara que em costi la vida”.

I parlen tots dos. Són els “Curetas de Monzón”. Josep Nadal i José Jordán. I parlen als seus familiars, ja a punt de ser sacrificats. Llegiu les cartes. Un sacerdot camí del martiri és un extracte del diari de Mn. Josep Nadal Guiu, originari de Bell-lloc, i un dels sacerdots de la parròquia de Montsó que també va patir el martiri l’agost del 1936.

El P. Joan de Jesús, religiós i prevere, va viure des de la seva ordenació al santuari de Santa Teresina de Lleida, dedicat a l’atenció dels infants i a la difusió de l’espiritualitat de santa Teresa de l’Infant Jesús en la revista Lluvia de Rosas. En el moment de ser detingut, va donar un testimoni valent de fidelitat a Crist, que li va costar la vida.

«En els esdeveniments que es van viure a la Casa del Noviciat de les Avellanes en el mes de juliol de 1936, solíem a passar els matins en les Fontanelles i les tardes en el Privat, on rebíem algunes lliçons... El benvolgut germà Aquilino era l'ànima de tot allò, ben secundat pels altres professors del Noviciat. Freqüentment interrompia el treball o entreteniment per elevar al cel alguna oració, i demanar al Senyor i la seva Mare, la Mare de Déu, que s'apiadés de nosaltres».

José Jordán i Josep Nadal parlen tots dos. Junts com havien viscut. Són els “Curetas de Monzón”. Però parlen en silenci: morint i perdonant.

La Catedral Nova de Lleida acollirà a la tardor una exposició sobre els 95 màrtirs vinculats a la Diòcesi de Lleida que seran beatificats el pròxim 13 d’octubre a Tarragona.