A Toledo, on romandrà fins a la seva mort. Tampoc va tenir excessiva satisfacció en la seva nova labor docent, però no es desesperà per això. En comptes de desanimar-se, es dedicà a enfortir més i més la seva vida interior. A totes aquestes adversitats s'afegien les que provenien de la situació política en contra de l'Església i de les congregacions religioses. Els contratemps no arruïnaven la seva tenacitat; més aviat, ho enfortien en la seva vocació i li ajudaven a posar la seva confiança en Déu. Aquestes disposicions d'ànim són les que va mantenir en el moment decisiu del lliurament de la seva vida,
Beatificacions
24/08/2013
22/08/2013
L'èxit en la vida no tenia importància pel germà Javier Benito ni desitjava triomfar al món; més aviat aspirava a lliurar-se completament a la voluntat de Déu, la qual cosa manifesta la grandesa i la rectitud de la seva ànima. Per això, potser va merèixer ser màrtir de la seva fe. Pel senzill fet de ser religiós, va ser assassinat a Toledo el 23 d'agost de 1936.
19/08/2013
Va néixer a Xixona. Era d'una personalitat prodigiosa. Frare proper, jovial, humil, polit, entranyable, nascut per ser amic, per fer amics. Va ser formador, superior i provincial. Va educar en la bondat, va governar des de la proximitat. Va predicar molt i bé, fins a tres sermons diaris. Es va amagar a casa de mossèn Terraza. El 25 de juliol van irrompre a la seva habitació cinc milicians que, pistola en mà, li van preguntar si era sacerdot. El pare Tomás va respondre rotundament: “Sí, i provincial dels Mercedaris”; davant la qual cosa ells van exclamar: "Ah! així que capellà i frare? Doncs no hem perdut el viatge”. Ho van matar en arribar a l'escalinata de la catedral de Lleida.
17/08/2013
A Lleida va ser formador, rector i comendador. Més pare que superior, sabia canalitzar la vida comunitària, comunicava optimisme, imprimia a les celebracions culturals esplendor i profunditat. Els seus grans amors van ser l'Eucaristia i la nostra Mare. A la presó va mostrar una enorme enteresa, obstinat a mantenir l'ànim dels condemnats amb jovialidad i humor, fins al comiat: Adéu, germans, fins a l'eternitat!. Quan va caure en les tàpies del cementiri, estava cridant Visqui Crist!
22/08/2013
Com a professor, es va distingir per atendre amb docilitat les observacions que li feien sobre la manera de dirigir una classe i l'interès a posar-les en pràctica. Se sentia animat per un ardent desig i ànsia de catequitzar als nens i joves.
20/08/2013
A les visites que feia als familiars, aquests se sentien edificats pel fervor i la perfecció que posava en els exercicis de devoció i totes les oracions, així com en l'austeritat amb què corresponia als obsequis dels seus pares i germans.
17/08/2013
En ser detingut amb els seus germans de comunitat, no només no va fer valer la seva condició de francès per obtenir la llibertat sinó que, a qui la hi oferia, li va dir: “De cap manera, he viscut sempre amb els meus germans i amb ells vull morir”. Aquesta va ser la seva última voluntat i el seu exprés desig.
17/08/2013
Per espai d'un any, es preparà en el camp professional a Sant Andrés de Palomar (Barcelona). Allí es va declarar una epidèmia de verola; el germà Jorge Luis es va contagiar i la malaltia li va deixar unes seqüeles que ell sempre va suportar amb gran sentit de l'humor.
