El G. Bartomeu de la Passió va ser un religiós senzill i exemplar. Va formar part de la primera comunitat del Santuari de Santa Teresina de Lleida i va treballar personalment en la construcció del convent i l’església. Detingut quan buscava refugi, no va amagar la seva condició i va morir màrtir.
Beatificacions
16/08/2013
14/08/2013
En una casa com la de les Avellanes amb gairebé dos centenars de persones mai faltaven treballs ni reparacions que realitzar: una teulada que refer per evitar les goteres, envans i parets que aixecar, etc. El germà Andrés sempre estava disposat a treballar a refer els desperfectes existents a la casa i finca. Gens li era difícil, tot per fer grata l'estança dels habitants d'aquesta casa.
12/08/2013
A la mort dels seus pares, Julián va haver de posar-se a servir. A l'última casa en què va estar abans d'entrar en el noviciat dels Germans maristes va ser en la d'una senyora sense família. Amb aquesta senyora sempre va guardar amistat. L'últim any que va ser al poble, abans del cop d’estat del 18 de juliol, aquesta senyora li va oferir fer-ho hereu dels seus béns si es quedava allí. Davant l'oferta i sense titubejar el germà Timoteo, que ho havia abandonat tot per servir a Déu, va respondre: «És molt poca cosa a canvi de la meva vocació».
09/08/2013
Al poc temps de començar la seva vida docent es va manifestar en ell una greu dolència cardíaca. El diagnòstic facultatiu va ser punyent i dràstic: «Pel cap alt viuria sis mesos.» En la infermeria de Les Avellanes aniria descobrint el que Déu vol per ell. “Sempre somrient, resignat, conscient de la gravetat del seu estat. Era encantador”.
15/08/2013
Va néixer a Andorra, Teruel. Va estudiar a Roma. Va ser provincial i general de la Mercè. Va recalar després a Lleida. Quan anava pel carrer deien: aquí va el frare sant. En sobrevenir la Guerra civil estava al seu poble natal.
13/08/2013
En tot moment estava disposat a ajudar a qualsevol necessitat. Era com un llenç col·locat en el cavallet, disposat a rebre qualsevol imatge, qualsevol pinzellada vinguda de Déu o dels superiors. L'educació familiar i la rebuda en la seva formació marista sens dubte van contribuir a això.
10/08/2013
El 2 d'octubre de 1932 es va incorporar a Saragossa per complir el servei militar obligatori. L'ambient de la caserna li va resultar molt desagradable i la mili, llarga i dura. Només li quedaven dos oasis en els quals refrescar-se espiritualment: l'acolliment diari amb els Germans de la comunitat marista i el goig d'acollir-se en el santuari de la Verge del Pilar. En la milícia, va contreure una greu malaltia: el 'mal de Pott', de conseqüències decisives per ell.
08/08/2013
“Durant diversos cursos va portar la primera classe del recentment fundat col·legi de l’orde a Lleida; després va fer-se càrrec de les classes dels adolescents o majors; sempre li va acompanyar l'èxit en les seves funcions d'educador. Seran molts els antics alumnes que el recordaran, autoritats i persones d'altíssims càrrecs els que li rendiran homenatges”.
