A la seva mare li deia: «No he nascut per al camp, he nascut per ser religiós».
Beatificacions

El diari Bondia ha publicat una entrevista amb mossèn Josep Ramon Ezquerra, coordinador de les cinc comissions sobre les beatificacions dels màrtirs vinculats al Bisbat de Lleida, gairebé un centenar, que rebran el seu reconeixement el proper 13 d'octubre a Tarragona.

Els testimoniatges que d'ell tenim ens parlen que «emprava la seva peculiar habilitat per a una infinitat de menesters en la comunitat i en el col·legi; per exemple, a Lucena va ser operador de cinema: realitzava aquest i altres menesters amb dedicació i cura. Per on va passar, va deixar record de persona seriosa i convençuda de la seva vocació religiosa».

El P. Francesc de l’Assumpció va morir màrtir quan feia tan sols quatre mesos que era capellà. Va morir juntament amb el seu germà Pau, capellà de la diòcesi d’Urgell. És un testimoni jove i valent d’entrega a Crist i de fidelitat a l’Evangeli.

Va néixer a Híjar, Terol. Va ingressar als vint anys a El Olivar. Era observant, humil, obedient, treballador, amant de les coses de la comunitat i jovial. Contagiava alegria a quants el tractaven. Va estar quaranta-cinc anys al capdavant de l'explotació agrícola d'El Olivar; sent de la seva responsabilitat les cavalleries, els vins, els criats i les plantacions de llavors. Però, sobretot destacà com a bon religiós, observant i devot. Va ser dels últims a abandonar El Olivar, el 5 d'agost.

El P. Silveri de Sant Lluís Gonzaga havia passat una infantesa difícil, però amb constància i decisió va tenir una bona formació i va fer-se religiós. Una vida llarga, amb serveis de tota mena en diferents llocs. Home pràctic i treballador, va ser un també un bon missioner a terres de Cuba.

Va ocupar el càrrec de prefecte d'interns en diversos col·legis on va estar, ocupació que li quadrava de forma admirable. Manifestava en aquest càrrec una gran prudència i un enorme respecte cap als alumnes, fins i tot cap als menys disciplinats. A tots ells els tractava amb amabilitat. Aconseguia tot el que desitjava dels seus alumnes, emprant per a això la prudència i la raó, però tenint sempre comprensió amb ells i amagant els seus defectes humans.

Va néixer a Aguilar de Segarra. Va assistir al monestir de Sant Ramón. En totes les comunitats era molt útil, fent manteniment de la casa, ajudant en el camp, però el seu era la cuina, escrupolosament observant i un apòstol en el seu epistolari. Era a El Olivar i va ser sorprès per una patrulla de milicians, als quals va haver de fer el sopar. Va presenciar el saqueig, la profanació del temple i el cementiri. Al matí següent el van afusellar.