Diumenge de Rams a Lleida

Milers de lleidatans, sobretot nens i nenes, van assistir aquest Diumenge de Rams a les parròquies de la ciutat a la benedicció de palmes i palmons del Diumenge de Rams, seguint la tradició festiva i religiosa.

L'Associació Cultural de la Sagrada Família i Sant Cristòfol, coneguda per 'La Somereta' i presidida per Francisco Seijó, va organitzar la primera de les processons de Setmana Santa a la ciutat.

Un cop finalitzada la benedicció de les palmes i palmons, que ha estat a càrrec del bisbe Salvador Giménez, la processó ha recorregut els carrers de Pardinyes, amb els veïns del barri i de la ciutat que s'hi han volgut afegir. La sortida i l'arribada del recorregut ha estat la parròquia del Santíssim Salvador, on mossèn Joan Jové ha oficiat després la missa.

El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha estat investit confrare d'honor abans de l'inici de la processó, ha estat acompanyat pel tinent d'alcalde i regidor de barri, Rafael Peris; els regidors Antoni Postius, Paco Cerdà i Dolors López, i el president d'Orvepard, Rafael Fernández. També han estat presents l'ambaixador d'Espanya a Andorra, Àngel Ros, i el subdelegat del Govern central, José Crespín.

A la tarda del Diumenge de Rams, Lleida ha viscut amb devoció la processó dels Dolors. El bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez, ha presidit la processó penitencial en honor a la Verge, i a la qual s'han aplegat diversos regidors i autoritats civils i religioses, encapçalats pel Paer en cap, Fèlix Larrosa. La Real i Venerable Congregació de Nostra Senyora dels Dolors de Lleida és l'organitzadora de la processó que recorre solemnement els carrers de la ciutat.

Encapçalada per l'esquadra dels Armats dels Dolors, la processó està formada per diferents passos en representació dels set Dolors de Maria, les vestes de les respectives confraries, acompanyades de bandes de música o tambors, penitents i representacions plàstiques de la vida de la Verge, amb un total de dotze passos o grups escultòrics, que culminen amb el tabernacle de la Mare de Déu dels Dolors.
La processó d'aquesta marededéu data de l'any 1753 i surt de l'Oratori que porta el seu nom, situat al carrer Cavallers i seu d'aquesta Congregació. La processó està protagonitzada pels passos o els misteris que subratllen els dolors que va patir Maria en conèixer el destí del seu fill, i especialment, el de la Dolorosa, una imatge o talla de la Mare de Déu que plora en solitud.

Imatges: Paeria.