Ningú discuteix la importància dels mitjans de comunicació social per informar a la societat, per formar als qui ho desitgin i per conformar una opinió pública favorable o adversa davant d’algun...
Panadés Badia, Mn. Àngel
Màrtir
Prevere
Fill d’Almenar, on nasqué el 13 d’octubre de 1865 en el si d’una família levítica. Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Lleida i fou ordenat sacerdot el 20 de desembre de 1890.
Exercí el ministeri en diverses parròquies del bisbat. Fou successivament rector d’Irgo, la Règola, Almatret i Corbins on arribà el 1920. A Almatret excel·lí pel zel i el bon ordre de la parròquia i del seu arxiu. Ell batejà i inicià en la doctrina cristiana qui seria el beat Josep Ormo i Seró. A Corbins, des de 1920, serví amb dedicació la parròquia amb total senzillesa.
En arribar la guerra fou instat a fugir. Per la seva ancianitat, miopia i escassa visió, vagava pels camps mig perdut fins que fou detingut i obligat a presenciar la crema dels elements i objectes sagrats del temple, essent “víctima –s’escrigué– de burlas e insultos de toda clase, manteniendo una actitud serena i digna”.
Portat a la presó de Lleida hi estigué fins el 25 d’agost, en què fou mort. Aquest dia arribà a Lleida la columna anarquista de Durruti de pas cap al front d’Aragó i, després d’incendiar la Catedral, volgueren calar foc també a la presó. S’evità lliurant-los 20 presos. Mn. Àngel fou un d’ells. Trets de la presó els portaren a peu, entre escarnis i maltractaments, fins l’inici de l’esplanada del Camp de Mart. En arribar-hi, els donaren mort. Passà en l’espai que avui és cruïlla dels carrers de Sant Martí i Camp de Mart. Tenia 70 anys.
